Categoría: Editorial

Novembre mes de castanyes, nous, olives i patates. Pel novembre qui no ha sembrat que no sembre. Això diu el refranyer popular valencià. i quanta raó té. En aquest novembre tan intrigant qui no ha sembrat ja no cal que ho faça. I menys en la que està caient-nos al damunt. Noves mesures, noves restriccions, un toc de queda i un estat d’alarma fins no sabem quant que ens deixen uns dies de repica’m el colze. I a sobre, els possibles resultats d’unes eleccions americanes, que encara que ens pille…

Comencem la tardor i tot torna a l’ordre habitual establert, a la normalitat (redéu quin coscoll de paraula), a la rutina dels propers mesos. Tornem a l’escola. De forma segura? Doncs no sabem. Consta que es fan les coses el millor que es pot. I emprenem una nova aventura temporal amb el desconeixement de possibles rebrots, tercera o quarta onada, fins i tot hi ha qui ja està plantejant-se si hi hauran falles i festes del poble l’any vinent. Deixem que les coses ocorreguen com haja de ser. No paga…

Acaba l’estiu i tot torna a l’ordre habitual establert, a la normalitat (redéu quin coscoll de paraula), a la rutina de la tardor i l’hivern. Tornem a l’escola. De forma segura? Doncs no sabem. Consta que es fan les coses el millor que es pot. I emprenem una nova aventura temporal amb el desconeixement de possibles rebrots, tercera o quarta onada, fins i tot hi ha qui ja està plantejant-se si hi hauran falles i festes del poble l’any vinent. Deixem que les coses ocorreguen com haja de ser. No…

Quantes coses veu qui no es mor! Això ho deien els vells de qualsevol poble, i és una dita tan certa com que dos i dos són quatre -encara que alguns terraplanistes s’empenyen en dir que no-. Hem assistit entre incrèduls i burlons a la fugida -una més- d’un borbó (així, en minúscula) després de furtar a mans plenes tot el que li ha donat la gana (pressumpció d’innocència? Ens riguem d’això en aquest cas concret) i fer més maniobres ocultes que no sabrem mai (l’elefant blanc que esperava Tejero,…

Que l’estiu es presenta més estrany que mai és un fet palpable si anem pel carrer i parlem amb la gent.El poble no està massa unificat al respecte de com cal afrontar la situació que vivim, bé perquè per a alguns els fa molta por eixir de casa, bé perquè altres pensen que ens estem passant pel forro dels …ns les mesures de seguretat, bé perquè altres més diuen que cal treballar i alçar el país al preu que siga. Si el que es busca és equilibrar l’economia amb la…

Tornem a publicar en paper. Moltes eren les ganes que teníem des de l’Expressió de poder dir aquesta frase. I és que ha estat un camí llarg, sinuós i complicat. El confinament ha sigut més o menys suportable, però no ha deixat de remoure els pensaments. Què fer, com fer, tornarem algun dia… Moltes eren les qüestions que ens sobtaven dia rere dia. Però amb tot, no hem deixat d’informar en cap moment. Malgrat la pandèmia, els virus i el que siga, hem estat i estem al costat de la…

Dur endavant una publicació, amb permís dels esdeveniments què vivim, és costós, però gratificant. Informes, formes i, si t’arriba, et conformes amb allò que hom puga dir de l’edició. Obviament convivim amb uns temps difícils i diferents. El primer perquè hi ha molta inestabilitat. El segon, perquè si tenim alguna cosa a dir, ens asomem a la finestra màgica de la xarxa social (quina siga tant se val, fan el mateix tuf totes) i soltem totes les perogrullades possibles i impossibles i, fins i tot, encollim els cors dels altres…