Novembre mes de castanyes, nous, olives i patates. Pel novembre qui no ha sembrat que no sembre. Això diu el refranyer popular valencià. i quanta raó té. En aquest novembre tan intrigant qui no ha sembrat ja no cal que ho faça. I menys en la que està caient-nos al damunt. Noves mesures, noves restriccions, un toc de queda i un estat d’alarma fins no sabem quant que ens deixen uns dies de repica’m el colze. I a sobre, els possibles resultats d’unes eleccions americanes, que encara que ens pille massa lluny, ens afecten per allò de la globalitat i del capitalisme exacerbat que desenvolupen les polítiques dels descerebrats aquells. Com deia un home savi, entre un destrelletat i un molt destrelletat amb qui et quedaries? Doncs això. Que a la fi, vinga d’on vinga el mal, sempre ve d’Almansa, i per aquesta via segur ens entren els mals endèmics del devorador neoliberalisme americà. Però també l’europeu. I l’espanyol. Que què? T’ha fet mal? Ja sabem que ací, a terra nostra també hi han descerebrats que volen imposer models i tècniques econòmiques que ofeguen una mica més.
Però nosaltres al que és nostre. I a fer el que puguem. En un novembre que es preveu bastant intranquil, incert i que ens pot deixar l’ànima glaçada per un, més que probable, confinament a l’estil de març. Almenys que ens pille ja al carrer en aquesta nova edició de l’Expressió.
Des d’aquestes pàgines hem volgut aportar el nostre compromís amb dos sectors que estan patint les conseqüències de la pandèmia. El motor i l’hostaleria han estat i estan danyats. La pandèmia i els confinaments impedeixen un treball normal, habitual. I nosaltres que som gent de costums, d’anar al bar a esmorzar tranquil·lament, a fer dues o tres “arrancaores” (encara que hi ha qui es passa el dia arrencant), a compartir taula i mantell en temps d’esbarjo, de negocis o el que siga, no volem deixar de reivindicar una part de la nostra societat que ens resulta indispensable. És clar, també, que els tallers de tot tipus estan en hores baixes. Cal estar al seu costat i emprar les seues instal·lacions per a netejar, reparar o comprar un vehicle, siga quin siga. Al remat, tots i totes fem poble i el que avui li passa a un demà li pot passar a altre. D’això tracta la vida, no? D’empatia, de solidaritat, d’ajuda, de compartir. Per això volem llençar un missatge de coratge. Perquè volem que acabe açò ja d’una. Si ens deixen. Si volen. Si de cas. Veurem.
