GÈNERES QÜESTIONATS
La gramàtica, que només és una tècnica auxiliar ja fa temps que va resoldre el ara tan comentat i perillós –perillós per a l’opinant– tema dels “gèneres”. Els gèneres són tres: masculí, femení i epicè (de vegades la moneda cau de canto).
Els antropòlegs de veritat es calfen el cap dia i nit per tal d’esbrinar com es crearen, assignaren i evolucionaren els papers sexuals i familiars i com és una ciència en el camp de les humanitats, les diverses teories no són concloents, com era d’esperar.
En canvi una senyora que parlava per a La Vanguardia deia que hi ha tants sexes com persones. No deia “preferències”, inclinacions o fantasies sinó “sexe”, però sexes, n’ hi ha tres: masculí, femení i en obres, i ens apanyem perquè el primer òrgan sexual és la imaginació.
Seria un autèntic desastre que cada persona tinguera un sexe: ens quedaríem sense complementarietats o coincidències i haurien de fer com Tarzán, el pobre ximpanzé solitari i boig del zoològic dels Vivers, que havia d’ alleujar-se ell mateix.
Els papers sexuals i familiars evolucionen és clar, però també estampen camins en els circuits del cervell i en el mateix ADN. Tot no és cultura. Lysenko era un agrònom soviètic que creia que l’entorn, l’adaptació, ho era tot. Mentre, els capitalistes, creaven llavors més poderoses i feien negoci. Hi ha cultura, però també genètica. Els signes es recombinen, la pissarra mai no s’esborra del tot.