Que l’estiu es presenta més estrany que mai és un fet palpable si anem pel carrer i parlem amb la gent.
El poble no està massa unificat al respecte de com cal afrontar la situació que vivim, bé perquè per a alguns els fa molta por eixir de casa, bé perquè altres pensen que ens estem passant pel forro dels …ns les mesures de seguretat, bé perquè altres més diuen que cal treballar i alçar el país al preu que siga. Si el que es busca és equilibrar l’economia amb la salut, sense que el país se’n vaja en orris, caldrà buscar algunes vies d’acord i compaginar el dret a la salut amb la sostenibilitat econòmica. La seguretat i la feina. Perquè si no es troben eixos acords ens podrem trobar un país molt sa però amb un percentatge d’atur exageradament elevat. O, potser també, un país enormement ric però amb molt poca vida en els territoris.
Pensem que tota la gent té una mica de raó. Però el que cal en aquests moments és unitat i remar tots cap al mateix costat. De res ens serveixen les estúpides postures dels polítics, més aferrats sempre als càrrecs, a les poltrones i a no perdre possibilitat de xafar l’adversari per obtenir un esquifid resquit electoral.
I ahi rau el problema de tot aquest femer. No cal veure els altres com a rivals, enemics o altres qualificatius que senyors més llestos ja diuen cada dia als mitjans generalistes. Cal veure els adversaris polítics com a companys d’un viatge que la vida ens ha pegat en tota la cara. Al remat entre tots han de trobar les solucions per a que el poble es mantinga unit. Ja saben el que diu el poeta, res podran fer contra un poble unit i combatiu. Però, fins i tot, aquesta proclama esdevé dèbil quan el poble ni està unit ni és combatiu, més enllà que per a eixir al carrer a demostrar el que som: un antic renec de cony. Una gent que, com hem vist a Madrid i altres llocs, sols apareix pels carrers per mostrar el classisme en què vivim i la rancúnia i fel amarga que tenen més de quatre. Això sí, obriren el Corte Inglés i els bars i començaren el futbol i els bous i tots a callar. Com els romans, amb el pa i el circ ja ens tenen calmats. Encara ens passa poc.
