Desborbonitzar
El 29 de juny de 1707, dos mesos després de la batalla d’Almansa, Felip V, el primer de la casa de Borbó, promulgava, en plena guerra de Successió, el decret de Nova Planta, el qual, «por justo derecho de conquista», abolia els nostres furs i llibertats, ens integrava a les lleis i usos de Castella i prohibia la nostra llengua a tots els efectes. Mentrestant, l’exèrcit borbònic conqueria i sotmetia el Regne de València a sang i foc, i el Borbó, incomplint la seua paraula «de indulto de la vida», aplicava la pena de mort sense pietat als desafectes després d’haver reduït a cendres Xàtiva, Vila-real i altres ciutats del nostre regne.
No és este el lloc on explicar “els prodigis” dels regnats de la casa de Borbó. Però deixe unes pinzellades. El joc de corones entre Carles IV i Ferran VII: ara abdique, ara te la torne, ara la tinc jo, ara li la done a Napoleó Bonaparte… O com el mateix Ferran VII va faltar al jurament a la constitució de Cadis, derogant-la, detenint els diputats liberals, jutjant-los injustament i condemnant-los a presó. O el regnat d’Isabel II, tan exitós que va acabar en la Revolució de 1868, amb el seu destronament i l’exili. O el del seu nét, Alfons XIII, que va acabar en 1931 també en l’exili, i a qui les Corts Constituents de la República, en la Llei del 26 de novembre de 1931, acusaren d’alta traïció: «Privado de la paz jurídica, cualquier ciudadano español podrá aprehender su persona si penetrase en territorio nacional».
¿I els Borbons d’ara, el nét i el besnét d’Alfons XIII? Tinc la meua opinió, però com segons la constitució del 78 són inviolables, que els jutge la història. Vorem com el va.
Els francesos també van sofrir la casa de Borbó uns quants segles, fins a la Revolució Francesa. Al respecte els francesos feren algunes coses. Una va ser jutjar a Lluís XVI per traïció, considerar-lo culpable, i guillotinar-lo el 21 de gener de 1793.
Una altra, inventar-se el verb «débourbonnailler», basat en el cognom Bourbon. Esta paraula venia a significar que calia terminar amb «la dynastie des Bourbons».
No obstant això, el verb té difícil traducció a la nostra llengua. Traduir-lo per «desborbonitzar» no seria del tot incorrecte, però perdria el matís clarament despectiu i pejoratiu del sufix «-ailler» en francés.
La intenció d’aquells que crearen la paraula era de menyspreu pel llinatge Borbó. Un significat més exacte de «débourbonnailler» seria «acabar amb els Borbons, amb el seu maleït record i la seua nefasta influència».
«Desborbonitzar» és una opció molt vàlida, però seria convenient buscar una paraula més propera a l’original, i que reflectira la intenció despectiva i pejorativa de cara a la monarquia Borbònica.
Mentrestant, podem fer-nos una pregunta: ¿Cal «desborbonitzar» el nostre país?
