Quantes coses veu qui no es mor! Això ho deien els vells de qualsevol poble, i és una dita tan certa com que dos i dos són quatre -encara que alguns terraplanistes s’empenyen en dir que no-. Hem assistit entre incrèduls i burlons a la fugida -una més- d’un borbó (així, en minúscula) després de furtar a mans plenes tot el que li ha donat la gana (pressumpció d’innocència? Ens riguem d’això en aquest cas concret) i fer més maniobres ocultes que no sabrem mai (l’elefant blanc que esperava Tejero, qui era? Bingo, sí. Però mai ho sabrem de debó). I a la gent de a peu li fa el mateix. Com a molt alguns acudits insulsos a les xarxes i uns memes poc enginyosos. Es veu que ens pilla molt lluny això.
El poble ja té prou, pel que es veu, amb aplegar a final de mes, menjar i vomitar tot el verí a les xarxes, com de costum. Tant li fa que els que manen facen açò o allò. La veritat, no aprendrem mai, com a societat, parlem.
Des d’aquesta tribuna poca cosa podem fer, i més essent una editorial de primera regional (no som editorial de primera divisió, segons algunes veus poc autoritzades) més que denunciar allò que no trobem bé o que no entra en la nostra manera de veure la vida.
Entre elles, la incapacitat política, així en conjunt i de ple, per solucionar la vida de les persones. Sí, ací mateix. Com a mostra un botó. Socialistes i populars apleguen tard, de nou, a millorar vides. El cas del barri del Pou és un fet constatable. Un grapat d’anys tirant-se les culpes uns a altres i ambdós sense moure ni un dit. Que sí, que és molt bonic dir que ho porten en el programa i que s’ha intentat, però no vinguen amb contes xinesos. Si no es mouen ara els veïns i comencen a eixir en tots els mitjans no haurien llevat ni una mala junça. I mentre la resta de la clac -de la varietat de colors que hi ha- intenten traure resquit amb quatre preguntes bobes sense trellat, però de fer front i exigir res de res. Tots han perdut el tren. I la foto per al de sempre.
Menys mal que l’associacionisme serveix (nosaltres hi creiem) i gràcies al coratge de les persones s’aconseguix que, a la fi, i tard, comencen a fer alguna cosa. Té collons.
