La columna d’Emili Piera
CORASÓN LOCO

Corasón loco
L’ajuntament de València ha decidit que no es faça el PAI de Benimaclet. Bé, en realitat, l’alcalde Joan Ribó només tanca una porta per a obrir-ne una altra: la negociació. Tu em deixes les mans lliures ací i pots fer allà el que més et convinga. I tots contents.
No serà per falta de PAIs i d’obres en general, inclosa l’ampliació de l’autovia de Barcelona i l’aparició miraculosa d’obra nova al Cabanyal quan el valor d’aquell barri era, deien, la seua singularitat estètica, ser un BIC (de punta fina), un Be d’Interès Cultural: sempre fou mal temps per a la lírica.
N’hi ha una altre PAI (i a més promogut per les administracions) al Parc Central que podria aportar a la nostra capital 15.000 ànimes més, amb els seus cossos i la capacitat de cagar i pixar que se’ls suposa.
Però el PAI de Benimaclet té un simbolisme insuperable: en la ratlla de l’Horta i a la vora de la Ronda Nord. Velocitat i repòs. Paisatges bucòlics i comunicació instantània. L’hortet al costat del xalet i Consum a un pas, però això…això no pot ser!
Mentre confiem en que Déu ens salve de la nostra capacitat de demanar, alhora o successivament, una cosa i la contrària, convindria recordar que el nostre amor a la rajola ha quedat acreditat dels del temps que enrajolàvem fins les sèquies. N’hi ha més formes de guanyar-se la vida i caldrà deixar algun solar lliure per a recarregar els aqüífers o tota l’aigua que tindrem serà la del Bitter Kas.