Corasón loco
L’ajuntament de València ha decidit que no es faça el PAI de Benimaclet. Bé, en realitat, l’alcalde Joan Ribó només tanca una porta per a obrir-ne una altra: la negociació. Tu em deixes les mans lliures ací i pots fer allà el que més et convinga. I tots contents.
No serà per falta de PAIs i d’obres en general, inclosa l’ampliació de l’autovia de Barcelona i l’aparició miraculosa d’obra nova al Cabanyal quan el valor d’aquell barri era, deien, la seua singularitat estètica, ser un BIC (de punta fina), un Be d’Interès Cultural: sempre fou mal temps per a la lírica.
N’hi ha una altre PAI (i a més promogut per les administracions) al Parc Central que podria aportar a la nostra capital 15.000 ànimes més, amb els seus cossos i la capacitat de cagar i pixar que se’ls suposa.
Però el PAI de Benimaclet té un simbolisme insuperable: en la ratlla de l’Horta i a la vora de la Ronda Nord. Velocitat i repòs. Paisatges bucòlics i comunicació instantània. L’hortet al costat del xalet i Consum a un pas, però això…això no pot ser!
Mentre confiem en que Déu ens salve de la nostra capacitat de demanar, alhora o successivament, una cosa i la contrària, convindria recordar que el nostre amor a la rajola ha quedat acreditat dels del temps que enrajolàvem fins les sèquies. N’hi ha més formes de guanyar-se la vida i caldrà deixar algun solar lliure per a recarregar els aqüífers o tota l’aigua que tindrem serà la del Bitter Kas.
