Comencem la tardor i tot torna a l’ordre habitual establert, a la normalitat (redéu quin coscoll de paraula), a la rutina dels propers mesos. Tornem a l’escola. De forma segura? Doncs no sabem. Consta que es fan les coses el millor que es pot. I emprenem una nova aventura temporal amb el desconeixement de possibles rebrots, tercera o quarta onada, fins i tot hi ha qui ja està plantejant-se si hi hauran falles i festes del poble l’any vinent. Deixem que les coses ocorreguen com haja de ser. No paga la pena fer de Rappels o Nostradamus. Vivim el que tinguem és el que diria un savi.
L’estiu ens ha deixat secs, sense duros i amb un sabor agre a la boca (amb mascareta, és clar). Però sembla que siga una festa constant. Les informacions apunten a un descens de més del 50% en l’ocupació hostelera i consum en la nostra ciutat al llarg d’aquest període. I resulta que els nostres polítics, tots, trauen pit i s’unflen afirmant que és un resultat positiu davant el panorama que s’hi venia. Positiu? En quin món viviu? Això no és per fer festa, que pràcticament és el que heu plantejat. Ara mateix hi han locals que no tornaran a obrir, gent sense feina, i el pitjor, sense recursos. I es vanaglorieu del resultat? Podria haver estat pitjor? Clar. Heu fet tot el que calia? Mutis pel foro. I mentre, alguns (pocs, potser dos) que han treballat bé paguen el preu del silenci. Un terrenyet, canvi radical de discurs i on deia que l’ajuntament era patètic ara és amiguet i ja no s’hi contradiu ni critica.
La temporada ha estat nefasta i cal un replantejament del model de ciutat que necessitem, del tipus de turisme que volem i caminar cap a aconseguir-ho. S’evidència que el “otoño tampoco serà como los de antes”. Ho lamentem molt, això, però així ha estat i és.
I és curiós que el Castell haja estat un dels punts més visitats. Ha resistit diuen. Si ha aguantat el pas del temps i de les persones (moros, cristians i pirates) com no ha de dur aquesta situació bé? Millor que molts. Això sí, hi ha qui a les xarxes les visites d’enguany li les atribueix al “treball” de l’anterior alcalde peper. I és queda tan ample! Això és amor de delfín hasta el fin.
No salvarem ni la subhasta de replaces ni el concurs de pesca a l’hamot, tota una tradició inalterable en el temps que enguany també ha tancat portes. Ànecs i llobarros més grossos, les dorades a l’espatla i nosaltres a pecar. Puta misèria!
