La columna d’Emili Piera

Quan encara queden per reparar dos sectors del passeig marítim d’El Perelló perquè se’ls menjà per baix el temporal Glòria, ara els estiuejants i propietaris de la zona d’el Socarrat s’han quedat perplexos perquè un marejolet de no-res s’ha engolit la platja i les ones tornen a besar els peus del mur del passeig. L’erosió de les platges no és cap recurs líric: és la conseqüència directa del creixement del port de València. I encara volen fer-lo més gran. Com que no veig cap gran producció industrial valenciana, està clar quin és el seu negoci: cobrar peatge per l’entrada d’ espills i collarets de vidre dels xinesos.
La línia costanera protegeix no sols les platges sinó, també les dunes, els canyars, la Devesa, l’Albufera i els camps d’arròs. El territori en definitiva. La Autoridad Portuaria que ningú ha elegit fa i desfà com li ve de gust i haurem de plantar cara si no volem desaparèixer per un forat de la manera més miserable.
Nazaret és el barri sacrificat una i mil vegades als interessos del Port, que també expulsà de La Punta als seus residents amb la consideració de l’exercit d’Israel en Gaza. Ara són, també les platges més al sud les sacrificades i, a més, en la perspectiva de pujada del nivell de la mar. El mar és mal enemic: té les de guanyar. Si no pots mantenir un front de defensa alça’n un de nou en una línia més retirada. Això, esculleres i espigons de protecció són les úniques coses que tenim per a evitar la destrossa. Sinó tot serà llançar palades d’arena dins d’un sac desculat.

Print Friendly, PDF & Email