DAVANT DE L’ANY NOU, em cal fer una reflexió. Des de la transició este país ha canviat molt, i ha anat a millor, no tant com jo haguera volgut, ni tampoc en el sentit de canvi que jo haguera esperat, però hem avançat per a bé en progrés i en benestar, encara que és cert que hi havien i hi han problemes (i greus) per solucionar.
Per desgràcia, i així s’ha reconegut, no es prengueren les mesures per evitar que certes persones i partits, (majoritàriament de la dreta) utilitzaren el poder per enriquir-se il·lícitament estafant a la societat que els havia atorgat la seua confiança per governar-nos. Mai tantes persones han fet tant de mal, sobretot per la incompetència (o complicitat) dels que no posaren els mitjans per evitar-ho.
I si amb la corrupció no tinguérem prou, la desfeta per les retallades de l’estat del benestar després de la crisi del 2008, i els efectes de la pandèmia, han fet possible la irrupció de l’extrema dreta (del neofeixisme), que amenaça seriosament la nostra “democràcia” i la de tot el món.
Sóc dels qui creu que en democràcia, encara que els errors i les equivocacions —fins i tot les deliberades— poden crear situacions gravíssimes, res no és inevitable, ni molt menys inamovible.
Però per això l’esquerra necessita canviar. Precisa una profunda renovació. Un dels problemes és que els seus líders es creuen insubstituïbles, i a més, li cal trobar un nou programa que il·lusione a la població. No és suficient parlar de la modernització, de l’estat del benestar o de la Unió Europea. Amb una taxa d’atur elevada, amb un sistema educatiu, una sanitat i uns serveis públics que mostren una baixa qualitat per falta d’inversió; una justícia amb una greu falta d’igualtat, o pitjor, d’equitat; problemes com la violència feixista, la violència masclista, el racisme o LGTBIfòbia; els negaidiotes del canvi climàtic, les vacunes…; les discriminacions a les llengües i cultures minoritàries, etc.; és important retrobar un projecte amb el qual la gent se senta identificada, que comprenga clarament, que li signifique un missatge d’esperança i futur, i torne a implicar amb la gent jove.
Si l’esquerra s’obstina a afirmar que tot allò que els passa és només producte d’una conspiració reaccionària, si són incapaços de remuntar la seua crisi programàtica, si no volen reconéixer que necessiten canviar i buscar vies transversals vertebrades des dels partits que arriben a tota la societat, només aconseguiran que altres siguen els dipositaris d’un vot que hauria de ser progressista i d’esquerres. I eixos seran la dreta extrema i l’extrema dreta amb el seu missatge simplista i fals, i que només oculta corrupció, insults i neofeixisme.
