Encara no havia parlat de la pandèmia. Avui vaig ha fer-ho.
1- Som l’únic país on els politics, de tots els colors, sols busquen els seus interessos partidaris, sense pensar en la majoria de gent. Damunt insultant-se i amb molta sobèrbia.
2- També el país menys solidari, ja que tenim tants denunciats com afectats, per irresponsables i fotre’ns tots, sols pensem en nosaltres, per hipòcrites.
3- Enlloc d’estar units, creem odi i separació, i sobretot, si ets d’un partit que no és el teu.
4- Marquem, etiquetem i fins repudiem a la gent que esta defensant-nos d’aquesta pandèmia.
5- No sé què passa que ara som experts en tots els temes. Així dona vergonya.
6- Primer avantposem, com a gran experts que som, la nostra opinió, abans de la dels vertaders experts.
7- Avantposem la nostra salut, perquè el xiquets isquen al carrer, perquè no podem aguantar-los. I si no ho dic revente, que el món pot seguir si no feu esport una temporada. Hi ha gent amb patologies que per obligació ha de caminar, i estem aguantant, sabent que no fer-ho, és molt mal per a nosaltres.
8- Ens pasem tot pel forro, i som part del problema, el que passa és que donem la culpa a altres.
9- Sols mirem pel nostre benestar pensant poc en els altres. I si pot ser, que es foten.
10- Penseu-vos-ho bé, que açò no és un joc, com molts ho veieu. Després busqueu culpables i els matxaqueu.
Total que part del problema som realment nosaltres i no volem reconeixer-ho, tot per orgull i egoisme.
La lliçò que estem donant al món és de poca humanitat.
Bo, sigueu feliços, que jo ho sóc fent el que em diuen i no mirant sols per mi, sinò serem els últims en eixir d’aquesta pandèmia. Ahhh, sense futbol també es viu, xèee.
#viuideixaviure
