Dios lo ve
Paolo Giordano diu del Covid-19 que “el contagi es una infecció de la nostra xarxa de relacions”, una magnífica definició, es nota que a més d’escriptor és físic. En efecte, les nostres trobades, celebracions, festes i torrades, batejos i aniversaris, família, amics i coneguts passegen ben passejat el virus. És així: el botellón juvenil i els bufats de Magalluf són útils per a exhibir la nostra bona consciència escandalitzada.
És simple però ens costa d’admetre-ho: quan n’hi ha una plaga no es poden fer massa plans, dóna igual que siga preceptiva la mascareta o el neoprè de submarinista. La mascareta es quasi l’única innovació útil en cas de pandèmia des de les pestes medievals. Cal usar-la.
El Covid-19 compensa la seua baixa letalitat amb l’ ànsia de propagació pròpia de la calumnia. De fet sabem que un simple constipat pot activar el nostre adormit sistema immunitari d’addictes a l’asèpsia i posar en marxa anticossos contra el Covid-19. El virus no té mitja bufetada, però és omnipresent com les descervellades tertúlies televisives.
Però crec que hem de tractar de fer marxa amb alegria i viure amb el virus d’acompanyant no sol·licitat fins que arribe la vacuna (no es probable, però tampoc impossible, que això passe abans del proper estiu) o, pam a pam, ara ací demà en un altre lloc, anem passant per l’hospital, sense amuntonar-nos ni abusar de la capacitat del sistema sanitari. Ah!, i fer bé la nostra faena, no importa que no ens miren, com diu el títol d’un divertit assaig d’ Oscar Tusquets, Dios lo ve.
