PAPER HIGIÈNIC
He preguntat als amics més intel·ligents, als coneguts, als dependents del súper, per trobar alguna explicació a l’ ànsia acaparadora de paper higiènic així que el Covid-19 ha aterrat a les nostres vides, capgirant-les. He tractat, inútilment, de trobar alguna pista en la lectura amatent dels més qualificats articulistes, científics i doctors que diuen la seua als diaris i l’enigma, continua: la gent acumula rotllos de paper amb una ferocitat que no mostra ni amb les llegums, ni amb les verdures, ni amb la carn fresca. Alguns han arribat a les mans. Per què? Em sembla una pregunta crucial perquè en altres aspectes la reacció del personal ha estat molt civilitzada, fins i tot generosa. Per què? Dies i dies hem vist els prestatges del súper sense un sol rotllo de paper, esquelètics i sense molla, com un costellam de vaca repassat pels voltors.
De xiquet, quan m’havia de fer una exploració mèdica, ma mare s’assegurava de la netedat del meu cos i de la meua roba interior. Ara l’aigua corrent del bidet és la millor garantia dels esfínters impecables. Serà l’acumulació de paper higiènic la confirmació de que la por és la sobirana de les nostres vides i que només trobem valor quan venen molt mal dades? Potser. Més val un gest tardà de coratge que una resignació desvalguda. Jack Kerouac va escriure On the road en un rotllo de paper del vàter però aquell paper tenia molta més solidesa que l’actual per a suportar el buidament de l’ànima. No és el nostre cas: volem una delicada carícia fins i tot en l’hora escatològica.
