” Lamentablement, Cullera continuarà sent el seu feu i ell continuarà manejant-se com l’amo del poble, fent el que li vinga en gana. Caldrà esperar altres quatre anys més.”
LA SUPÈRBIA i la megalomania passen factura. I això és el que, a hores d’ara, hauria d’estar pensant el nostre deïficat i alienat alcalde a tenor dels resultats electorals. Perquè sí, hi ha majoria del PSOE i Jordi Mayor podrà continuar fent el que li done la gana, tal com ha vingut duent a terme en aquests últims huit anys, sense escoltar a ningú que no siga el seu desorbitat ego. Però les xifres ahí estan. I són dades objectives i indiscutibles. 14 regidors, els mateixos que fa quatre anys i 268 vots menys. 268, que es diu ràpid però és un nombre de votants més que considerable. Malgrat tota la maquinària posada al servei del Déu Totpoderós de l’esquerra local. De la seua gegantesca campanya, que haurà costat una vertadera dinerada. De les obres faraòniques (que, en última instància, resulten monstruoses: vegeu, sinó, el repugnant estat de les rajoles del Passeig Doctor Alemany) i de la seua constant presència en tota mena d’actes per a fer-se les fotos de rigor. Malgrat tot això, 268 vots menys i un estancament que fa gust de derrota. Perquè no són pocs els fantasmes que sobrevolen en les nefastes legislatures de Mayor. I això tots ho sabem. Fins i tot els qui li voten a cegues a canvi d’un sou mensual o mantindre la ganga de les contractacions. Cal alegrar-se, per tant, d’aquest “gatillazo”.
Però, lamentablement, Cullera continuarà sent el seu feu i ell continuarà manejant-se com l’amo del poble, fent el que li vinga en gana. Caldrà esperar altres quatre anys més.
El panorama, no obstant això, ha deixat coses positives. Personalment, m’alegre moltíssim, i ho dic amb total sinceritat, de la recomposició del PP (amb 5 regidors i més de 800 vots respecte a les anteriors eleccions) i l’entrada de Vox. Repetisc, ho dic amb total sinceritat i sense complexos de cap mena. Un dels motius més importants és que, per fi!, hi haurà oposició a Cullera. Jordi Mayor l’ha comprada i/o aniquilada al llarg d’aquesta última legislatura, convertint els plens en repulsius actes d’adoració cap a la seua figura.
Ningú podia dir res que qüestionés, mínimament, les seues accions. I si hi ha hagut alguna crítica per part d’algun grup polític ha sigut, lamentablement, més circense que cap altra cosa. No tinc en compte, per consegüent, a Compromís en l’oposició. Perquè ja sabem què és el que ha fet (o no ha fet, més aviat… perquè no ha sigut absolutament res) en aquests últims quatre anys. Esperem que PP i Vox facen l’oposició dura, racional i constructiva que el desorbitat ego de Jordi Mayor (i les marionetes que conformen la resta de regidors del PSOE) mereix. No és que siga necessari. És imprescindible.
