FA UNES SETMANES que s’ha celebrat a Cullera la Fira Literària i Musical, organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Cultural K-lidoscopi. Ignore si hi ha hagut més o menys música (tampoc sé quina relació pot haver-hi entre música i literatura per a establir aquest embogit nexe, en fi!), el que és segur que no hi ha hagut és literatura. Tampoc se l’esperava, tenint en compte qui era l’associació que muntava l’esdeveniment, les coses com són. L’absència d’editorials que és, bàsicament, l’element transcendental en qualsevol activitat d’aquest tipus aboca el resultat no a la més absoluta irrellevància, sinó a la completa inexistència. A la indigència cultural que és el que, per desgràcia, reina a Cullera. Una programació absurda, cateta, en la qual no hi ha hagut el menor esforç per dur a terme presentacions d’un mínim interés o cicles que aportaren qualitat al programa. Una cosa a la qual cal afegir la pèssima, lamentable organització d’un esdeveniment que manca de tota raó de ser. Des que aquesta associació cultural (mal anomenada “cultural”, hauríem de dir) s’ha apropiat de tot quant es realitza en la localitat, s’ha desintegrat completament qualsevol indici d’interés dins de l’espectre artístic. Fa l’efecte que l’única cosa que li importa a aquesta associació és presentar un programa el més provincià i superficial possible amb la finalitat de mantindre els abundants beneficis econòmics que obté, sense que existisca el més mínim esforç en què les activitats posseïsquen, no ja interés, sinó professionalitat en la seua organització i desenvolupament. Sustentar la Cultura sobre les deixalles. Rebaixar-la a la inexistència mostrant, amb això, un menyspreu per la mateixa que resulta més greu, si cap, quan això queda recobert d’una indecent venda d’imatge sobre el suport d’aquesta. I tot això, amb la cega connivència d’un equip de govern que sembla que accepta, a cegues, espectacles tan vergonyosos com el d’aquesta fira. La Literatura no mereix espectacles d’aquest tipus, sinó una fira en condicions amb la presència d’editorials, amb la necessària gestió per a comptar amb escriptors de pes, amb cicles de conferències,… és a dir, un esdeveniment que dignifique la literatura en comptes d’afonar-la en la misèria. L’equip de govern és còmplice d’aquests esdeveniments vergonyosos. I ho és mentre li continue donant carta blanca a una associació que només es va crear i només actua en benefici estrictament personal. La literatura, la cultura i Cullera importa, literalment, res.
