Aquests temps pandèmics m’han donat per observar. Sempre he estat molt curiós, però amb la perspectiva de tenir una mica més de temps, aquest l’he invertit en veure comportaments, buscar converses, diàlegs i veure com es mouen els més joves. Em considere jove, però hi ha de més encara.
L’aparició dels famosos youtubers a les grans xarxes i mitjans de comunicació, amb les darreres novetats sobre els canvis de domicili per evitar impostos m’ha dut a conversar amb joves. Molt joves. Fins i tot minyons de 13 o 14 anys. Del meu voltant, de la meua realitat social. I em preocupa. Diversos són els punts que em neguitegen.
D’una banda, el missatge que estan rebent per part dels seusm aclamats ídols. D’altra, la poca capacitat dialèctica i la manca de coneixements socials, filosòfics, ètics… que tenen els joves d’avui en dia.
M’explique. En el cas dels missatges, estan rebent una informació distorsionada i completanment aliena a la realitat. Els joves veuen i consumeixen i accepten com a veritat intangible el que diuen aquells als que segueixen. No entraré en allò de que abans els nostres referents eren més sòlids i tenien més amplitud i profunditat. Però em resulta complicat no fer-ho. Aquests fenòmens de masses, que tenen tants seguidors en xarxes, que reben (dubte que els guanyen per un treball) milions d’euros de patrocinadors i similars, no saben ni dir dues paraules seguides. Les neurones els patinen i sols arriben a ser capaços de xismorrejar i parlar sobre tal o qual joc. Així s’han fet multimilionaris. I, de sobte, agafen maletes i diuen que se’n van a Andorra per a estalviar-se el pagament d’impostos (cal estar mal assessorat quan a Andorra paguen un 10% i si es mogueren a Canàries tindrien una taxa impositiva del 4% i cap problema). El dolent de la situació és el misstge que va calant entre el jovent: Espanya ens roba. I s’ho creuen a peus juntets. Cal aplicar molta pedafogia per revertir la situació. Els xavals i xavales ara veuen amb bons ulls que el millor, quan cresquen, serà no pagar impostos. Com explicar-los que els impostos, la redistribució de la riquesa serveix, entre altres, per pagar el mateix institut públic al que van, la sanitat, les pensions i un llarg etcètera. És un discurs que fa mal, que atenta contra el futur de milers d’ells, que algun dia creixeran i teballaran i voldran tenir drets com l’atur, subsidis i fins rendes vitals. Aquests famosos de “pacotilla” haurien de fer-s’ho mirar i ser conscients del que influeixen en xicons i xicones que estan en ple procés de formació.
Si parle de l’altra preocupació, em resulta molt dolent no poder mantenir una conversa seguida de més de dos minuts amb un jove de menys de vint, per exemple. La capacitat discursiva, de pensament, de plantejament racional de fets socials que vivim i compartim és nul·la. Són capaços de parlar de videojocs (alguns amb dificultat), de sèries del moment, de futbol i poc més. On han quedat els temps que als instituts ens enseyaven a pensar? A crèixer com a persona? La filosofia, els plantejaments morals i ètics de la persona i de la societat que l’envolta eren punts clau d’aquella educació que ens conduïa a la formació professional, al batxillerat, a la universitat o all mercat laboral.
Als disset anys jo estava cansat de debatre de política local, al meu poble natal, d’ecologia, de medi ambient, participava en associacions juvenils, organitzàvem manifestacions estudiantils, lluitàvem pels nostres drets (sabíem els que teníem), participàvem en programes de ràdio comarcal, alguns escrivíem poesia i teatre (dolent, ho sé, però escrivíem) i, fins i tot, fèiem una revista local que durà dotze anys.
Avui en dia, no poder mantenir una conversa amb un adolescent per la seua manca de vocabulari, d’idees, d’articulació d’un discurs, de coneixements i, a sobre de tot, per desgana i deixadesa i no tenir ganes d’aprendre és molt dolent. Per a ellls i per a la societat.
Si unim els missatges que reben des de les plataformes internautes pels seus ídols, amb la manca de discurs propi i de personalitat (que no tenen ni ganes de formar-se-la) i el poc coneixement ètic i moral de la seua realitat social, apareix el brou de cultiu perfecte per a que, en tenir divuit anys, siguen absorvits pels missatges feixistes i s’alien a les idees dels descerebrats aquells, tot provocant la seua pujada en vots i escons. Moltes coses hem fet malament com a societat.
