Que Emili Piera és un autor convençut, prolífic i sincer és conegut per tothom. Ara ens ofereix una nova visió d’un temps que passarà a la història. Uns mesos d’incerteses, tancaments i clandestinitat literària. Diari de la Plaga és el recorregut vital per unes setmanes de sensacions variades. Unes jornades que li han fet pensar molt a un Piera que, amb el seu estil irònic i socarró (com diria el mestre Soleriestruch) ens apropa una visió de la plaga que ha sacsejat els fonaments de tota una societat, amb els ets i uts que l’hi afecta.
Diari de la Plaga és un dietari personal i intransferible de l’autor de Sueca. El posa en les nostres mans i ens fa viure tot un seguit de situacions que, res més lluny de semblar inversemblants, no fan més que refermar la realitat viscuda, la qual seria, parafrasejant Estellés, una realitat del tot insuportable.
Emili Piera, autor de novel·les com L’any del devorador, L’any de la invasió, El punyal d’Abraham o Un mort al palau ens dóna l’oportunitat de redimir-nos de les experiències viscudes amb humor, ironia fina ben filada i, tot, sense rancúnia per les situacions pandèmiques que han donat, per sort o desgràcia, per a molt.
El nou llibre de Piera ha estat il·lustrat en la seua coberta i interior per l’artista gràfic Mario Piera i compta amb l’edició d’El Petit Editor. A més a més, un fet destacable és que aquest és el segon volum d’una nova col·lecció, a mena de Pierística, titulada Escriure a pessics. El primer dels volums que estava escrit abans de la pandèmia també té miratges d’eixir al gran públic.
Un llibre, Diari de la Plaga, que marca un abans i un després al remat de les incerteses i que cal llegir per adonar-se’n que la realitat pot superar la ficció. Tot i això, però amb l’esperança per davant de que res no està perdut.
Com diu el mateix Emili “les primeres víctimes del Covid-19 foren soterrades de pressa, amb els plors, el comiat i els dols taxats. La mort, l’acte humà més privat i selectiu, esdevenia matèria de seguretat, valor polític. En els dies de la pandèmia tot un país és sotmès a confinament i a més de la literatura, proliferen els actes solitaris fills de la restricció de moviments, de la reclusió més o menys voluntària i, sobretot, de l’allunyament dels horitzons per a tota classe d’afanys i projectes. Aquí rau la singularitat de la pandèmia: en la seua potència incomparable per a dinamitar Plans. A la força i com diu el tango “el músculo duerme, la ambición descansa”. Escriptura de forçat, sí i també, una celebració del goig de viure: acorralat, que no vençut”.
I és que ja se sap, com deien els Teen Tops “Ahí viene la plaga, le gusta bailar, y cuando va ronkanroleando es la reina del lugar”.
Diari de la Plaga. Emili Piera. Per gaudir i reflexionar.
