Cullera Laica
Deu ser en compliment del manament catòlic per al matrimoni “Allò que Déu ha unit que l’home no ho separe” que la democràcia espanyola en general, i en concret a Cullera, també manté un lligam matrimonial amb la dictadura franquista. Una democràcia que, malgrat l’aval constitucional de l’aconfessionalitat de l’estat, no pren mesures per anul·lar les obligacions franquistes, durant 40 anys de dictadura, en l’àmbit de la confessionalitat catòlica.
A Cullera, com a d’altres ciutats de l’estat espanyol, tenim un munt d’exemples de decisions dictatorials, i d’anteriors èpoques de monarquies absolutistes, que encara perviuen i que els ajuntaments democràtics han decidit mantenir, si bé alguns minsos avanços aconfessionals s’hi han donat.
Cullera Laica, d’ençà la seua constitució, ha sol·licitat als equips de governs dels diferents ajuntaments mesures per al compliment de l’aconfessionalitat constitucional a Cullera, tot i que la majoria de les citades mesures han estat desestimades o ignorades.
Sense voler realitzar una enumeració exhaustiva de les pràctiques que han estat imposades per la dictadura i que la democràcia ha continuat, detallem les següents: La participació d’alcaldies i de regidories a actes de professió de fe, com misses i processons, amb constitucionals excepcions. La interpretació de l’himne d’Espanya a les processons. L’exempció de pagament de l’IBI de béns immobles propietat de l’església. El manteniment de simbologia religiosa als espais públics, d’ús comú. La continuació de la simbologia confessional en actes festius. La consideració d’actes confessionals com actes oficials. L’atribució de patronatges religiosos a tota la ciutadania i l’ús d’un lèxic confessional i acientífic en comunicacions i publicacions oficials.
Encara més inconstitucional i de reminiscències dictatorials de l’època franquista són algunes decisions preses a Cullera per equips de govern d’ajuntaments democràtics, com la denominació confessional de llocs públics i la instal·lació a la muntanya de símbols religiosos. Fets que superen el manament catòlic del matrimoni, i que podríem parafrasejar “Allò que la dictadura no ha exigit que la democràcia ho impose”.
