L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer AFACU va celebrar el dia 21 de setembre el Dia Mundial de l’Alzheimer. Enguany, davant la situació que estem vivint i com a mesura preventiva davant la COVID-19 i conseqüents amb la nostra responsabilitat social, no es varen programar actes que comportaren una concentració de persones com els darrers anys. Aquest any les activitats que es varen portar a terme per a commemorar a les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer i els seus familiars varen consistir en penjada de cartells i pancartes al balcó de l´Ajuntament i Serveis Socials, llegida del manifest i soltada de globus a la seu de l’Associació, i il·luminació del pont de pedra en el color morat, representatiu d’AFACU.
El dinar solidari que fèiem tots els darrers anys, enguany serà possible realitzar-lo així com tampoc alguns dels actes i aportacions solidàries que anaven fent-se a benefici de la nostra Associació, però totes les persones interessades en seguir col·laborant amb nosaltres per tal d’ajudar al funcionament diari de l’Aula Respir poden fer-ho de diferents formes: Fent aportacions econòmiques puntuals, fent-se socis/sòcies (30 euros anuals), realitzant voluntariat.
Durant l’acte celebrat el passat dia 21, el president de l’Associació, Juan Giménez, va reivindicar i exposar davant les autoritats municipals que estaven presents, la necessitat d´un Centre de Dia a la nostra població perquè les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer o altres demències puguen tindre una atenció integral, tant necessària tant per a ells com per als seus familiars i que no hi hagen d’anar a pobles veïns buscant l’atenció que actualment i malauradament AFACU no pot oferir-los. La manca de voluntariat i les poques ajudes econòmiques que rep l’Associació fa que el nombre d’usuaris que poden acudir a beneficiar-se de les teràpies siga limitat, igual que el temps d’atenció que reben.
En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, i sota el lema “La dependència fora de la llei”, des d’AFACU reivindiquem, d’una banda, el desenvolupament efectiu i el compliment dels compromisos econòmics de la llei de dependència per part de les Administracions competents; i, per un altre, la posada en marxa del Pla Integral d’Alzheimer i altres Demències com a única manera de garantir transversalment l’abordatge de totes les conseqüències de la malaltia d’Alzheimer.
El Pla Nacional d’Alzheimer i altres Demències 2019-2023 elaborat pel Ministeri de Sanitat al costat de diferents col·lectius com a societats científiques, associacions professionals i de pacients es troba actualment paralitzat. Lamentablement, segueix sense assignació pressupostària adaptada i adequada no sols al que es preveu en el pla, sinó, sobretot, a la magnitud del problema que pretén enfrontar. El Pla pretén reduir l’impacte de la malaltia, afavorir el manteniment de la persona amb Alzheimer en el seu entorn, posar en marxa les necessàries respostes socials i sanitàries i millorar el coneixement relatiu a la dimensió i les necessitats de les persones amb Alzheimer i les seues famílies.
La pandèmia causada per la COVID-19 ha suposat una nova situació en la vida de les persones amb Alzheimer. El confinament ha implicat una major agitació, increment dels problemes conductuals i acceleració de la degeneració o evolució de la demència. Ha fet a la persona amb Alzheimer més vulnerable a les situacions d´abús i de maltractaments. Ha interromput l’atenció especialitzada que ofereixen les teràpies no farmacològiques. Una situació que també ha afectat la persona cuidadora, aquesta s’ha vist encara més sobrecarregada per la impossibilitat de compatibilitzar moments de cura amb moments d’oci, de descans o de respir.
La nova normalitat suposa necessaris canvis de rutina per a les persones amb demència i una adaptació des de la vulnerabilitat afegida de la COVID-19. Es tracta d’una etapa d’adaptació que hem d’afrontar sense excuses. És dur, però per això estan les associacions de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències. És necessari que les persones amb Alzheimer reprenguen les seues rutines de vida, reben les teràpies adaptades que alenteixen el curs de la malaltia i extremen les normes de prevenció i higiene.
