Cultivar una rosa blanca

Per Javier Juan

“Cultivo una rosa blanca

en julio como en enero

para el amigo sincero

que me da su mano franca…”

Martí en su universo.

Una antología. Edición Conmemorativa.

José Martí

Quan els pares han sigut referents en el saber estar en este món, els mimetitzem en molts aspectes de la nostra vida. En el meu cas, he de reconéixer que em van costar anys d’adolescència acceptar-lo. Alguna vegada, els vaig sentir el comentari del que més orgullosos estaven era d’haver cultivat tarongers, fills i alguns amics. Ja en la seua vellesa, em repetien que als amics cal cuidar-los. Ara en acomiadar-me d’algun amic els desitge que es “cuiden”. Al principi, alguns l’interpretaven malament tot creient que els veia hepàtics, i no era així. L’amistat és un tipus de relació afectiva que inclou: compromís, lleialtat, tracte, compartir moments i oferir recer. Obrir finestres i mirar, airejar-nos i acostar-nos com a vasos comunicants. Epicuri, la tenia en una alta valoració: “De tots els béns que ens oferix la saviesa el més preciós és l’amistat”. És una flor fràgil i selecta que necessita atenció diària amb les mans i oferir centellejos de calidesa. Suport incondicional que s’agraïx.

Paradoxes de la vida, el primer poema que vaig aprendre, de memòria, és el de “Cultivo una rosa blanca” de l’heroi i poeta cubà José Martí. (Curiosament els seus avis paterns eren un de Campanar i una altra de Benimaclet. No m’estranyaria res que foren part dels seus referents. Ell, ho va ser de poetes com Miguel Hernández i Vicent Andrés Estellés).

Per què una rosa blanca? Una de les seues simbologies és representar l’amistat, la relació afectiva amb una altra persona. No una amistat possessiva sinó cultivada. Plantar una relació implica: amor ampli, diàleg. Ser un jardiner pacient (cada rosa té les seues espines). Cal cuidar, conservar, abraçar (empaquetar a l’amic entre els teus braços), i solejar. Intentar ser bons espills els uns amb els altres. La rosa alba és una rosa fragant, però cal sembrar-la tots els dies, al nostre jardí, perquè siguen acompanyats, perfumats i celebrats.