Fernando Pascual Moscardó
President del PSOE Alzira
La situació en la que ens trobem a causa de la pandèmia mundial de la Covid-19 és inèdita fins al moment, Espanya no travessava una etapa tant complicada des de que s’instaurà el període democràtic.
Cal remuntar-se a aquell moment quan es van signar una sèrie d’acords baix el nom de Pactes de la Moncloa que tenien per objectiu procurar l’estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que fora capaç de contindre la forta inflació que arribava al 47%. Per a fer-ho possible el Govern d’Espanya, aleshores presidit per Adolfo Suárez, junt als principals partits polítics amb representació parlamentària al Congrés, associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, aplegaven a l’acord de remar amb la mateixa direcció pel bé comú de tot el país.
A ningú se li escapa l’extrema debilitat econòmica i social que ens està deixant la crisi del Coronavirus, i per tal el difícil que va a ser superar el impacte del necessari estat d’alarma. No va a ser suficient amb l’esforç individual ni tampoc col·lectiu que estem realitzant la ciutadania. Obligatoriament ha de passar per un consens entre la classe política i, com en el 77, va a ser primordial que polítics, sindicats i patronal recolzen tot allò que ens permetrà fer front a la complicada situació que s’ha generat.
Però, va a ser possible?. Ja podem avançar que el sentit d’Estat que estan demostrant els partits polítics del PP i VOX, no van a posar-ho senzill.
A Casado i a Abascal els preocupa més el rèdit polític que puguen obtindre de la intricada realitat que estem vivint que mirar a l’horitzó per tal de salvar el benestar de totes i tots els que han tingut que baixar les persianes dels seus negocis amb la consecuent merma d’ingressos.
En el 77, els acords alcançats no vas ser fàcils, però s’albirava una altra sensibilitat més propera al pacte d’Estat que al benefici partidista, com ocorre ara.
Sí anem l’hemeroteca ens adonem que encara que els acords del Pacte de la Moncloa no van tindre efectes d’immediat, sí aconseguiren baixar deu punts la inflació el primer any, recordem que estava situada al 47%; les reserves de divises pujaren 6.000 milions; les empreses sanejaren els seus comptes; la negociació laboral va fluir i per tant ws va obrir pas a una major liberalització de l’economia.
Donat passes de gegant i anteposant-se al que va a vindre des del PSOE ja reclamem la peremptorietat d’una oferta de concertació de totes les forces polítiques en torn a un acord econòmic, social i polític que ens possibiliten la dimensió del desafiament que se’ns presenta.
El PSOE ja ha demostrat al llarg de la història que és capaç d’anteposar l’interès comú al particular, però ara és el PSOE el que té la potestat d’exercir les tasques de Govern, i això abans, ara i en el futur és inasumible per a la dreta espanyola.
Només cal analitzar les reaccions de la dreta en altres països on han mostrat la disposició d’ajudar per afrontar la pijor crisi en dècades, mentre que la dreta d’Espanya té clar el que vol: carregar-se al Govern progressista utilitzat la mala praxis, i en lloc de lluitarper un conjunt d’accions tendents a transformar el món de part de la societat, el que presegueixen no és altra cosa que afavorir-se d’una situació dolenta i que afecta a tot el conjunt social.
Des del PSOE no podem deixar passar l’ocasió de felicitar als sanitaris, forces de seguretat de l’Estat i Locals, Protecció Civil i totes i tots els que realitzen un treball ingent per eixir més prompte que tard de la situació sanitària en la que estem envoltats.
No obstant això, i sent realistes, el futur més immediat es presenta molt negre per la nul·la voluntat mostrada pels principals partits polítics de l’oposició davant la conformitat i l’acord.