L’opinió d’Emili Piera
MENTRE LA CRISI d’Ucraïna és aprofitada per Estats Units per a tractar d’assetjar Rússia des de l’oest i Putin contraataca intentant conquerir totes les eixides al Mar Negre i, de pas, sostenir el seu règim despòtic, la guerra autèntica i planetària, la que pot provocar l’extinció de l’espècie o un genocidi a foc lent, lent però segur, té un altre escenari. Per exemple el Pol Nord, que s’està fonent o les temperatures d’estiu en ple hivern a la gran planura euroasiàtica.
A primeries d’abril grups vinculats a Rebel·lió Científica i a Rebel·lió o Extinció feren concentracions, llançaren pintura roja contra els Parlaments, bloquejaren ponts i carreteres i oferiren el seu cos encadenat als escamots de la policia robòtica. També passà a la Universitat de València i a la Jaume I de Castelló.
Mentrestant plantem arbres i renunciem tant com siga possible, al transport privat. La data límit és el 2025. A partir d’aquesta data si continua l’ascens del diòxid de carboni, estem perduts: mecanismes de reforçament. Ja hem assolit el “sostre” de contaminació previst per al 2030. I continua pujant. I ens disputem, a canonades o amb jocs de poder i maniobres diplomàtiques, el gas i el petroli que ja hauríem d’haver abandonat si no volem que una pujada de tres graus en la temperatura mitjana de la Terra a finals d’ aquest segle, destrosse les fonts d’aliments del Mediterrani. No és per fer por, és per saber on està el front i d’on venen els tirs. O serem uns Matamares.
