Una nit, en un fòrum, esta persona va llegir una publicació sobre el suïcidi. Va començar a investigar sobre el tema i va acabar llegint històries de persones que havien posat fi a les seues vides.
EN ESTA història parlem d’una persona que va créixer en una família que dirien “normal”. Quan era adolescent, va començar a tindre problemes d’ansietat i depressió. A pesar de les seues dificultats, va intentar seguir endavant i va estudiar en la universitat. No obstant, les seues lluites mentals van començar a afectar el seu rendiment acadèmic i social. Va perdre el contacte amb els amics i amigues, i la seua vida social es va limitar a passar hores jugant a videojocs.
Una nit, en un fòrum, esta persona va llegir una publicació sobre el suïcidi. Va començar a investigar sobre el tema i va acabar llegint històries de persones que havien posat fi a les seues vides.
Es va passar les següents setmanes rumiant sobre la idea del suïcidi. Va buscar informació sobre les maneres més eficaces de posar fi a la vida i va planejar cada detall. Finalment, va decidir que era el que volia fer i va deixar una carta d’adeu als seus pares i amics.
El dia que va posar fi a la seua vida, va sentir que finalment havia trobat una sortida a les seues lluites mentals i que estava fent el que havia de fer. No obstant, el seu suïcidi va deixar una gran marca en totes les persones que l’estimaven, i van estar destrossats per la seua pèrdua. No podien evitar, encara que no fora així, sentir que d’alguna manera, li havien fallat.
En 2020 al País Valencià es van registrar un total de 438 suïcidis, la qual cosa representa un augment significatiu respecte a anys anteriors. A l’estat es van registrar eixe any 3,941 suïcidis, el que equival a una mitjana de quasi 11 diaris. Les xifres subratllen la importància de proporcionar recursos i suport per a la salut mental en tot el país.
Per abordar la problemàtica del suïcidi a Espanya, és necessari que l’estat implemente polítiques i programes integrals que aborden els factors de risc i promoguen factors protectors. La prevenció del suïcidi implica una combinació d’enfocaments que inclouen la promoció de la salut mental, la identificació precoç i el tractament dels trastorns mentals, la gestió adequada de l’estrès i la resolució de conflictes interpersonals, i requereix un pla estatal que coordine l’esforç col·laboratiu entre els professionals de la salut, els proveïdors de serveis comunitaris i les persones que lluiten amb problemes de salut mental. Per desgràcia, no estem preparats ni tenim prou medis. I és urgent.
Nota important: Si es detecten senyals de risc de suïcidi, és crucial buscar ajuda per a l’avaluació i tractament adequat. És fonamental tindre en compte que els familiars no han d’intentar resoldre el problema de manera individual, sinó que han de buscar l’ajuda i el suport necessaris de professionals de la salut mental.
“Después de la muerte de Josep, su familia y amigos se sintieron destrozados y lucharon por entender por qué decidió quitarse la vida. Al principio, sintieron rabia y confusión, preguntándose qué podrían haber hecho para evitar la tragedia. A medida que pasó el tiempo, el dolor se transformó en tristeza y pérdida. Se perdieron muchos momentos preciosos con Josep y se preguntaron qué podrían haber hecho de manera diferente para hacerle saber que no estaba solo. La idea de que alguien a quien querían se quitó la vida fue una carga muy pesada. No podían dejar de sentir que de alguna manera, habían fallado.
Pero a medida que procesaban su dolor, su rabia y su culpa, comenzaron a entender que el suicidio no es una elección fácil, y que a menudo es el resultado de una combinación de factores complejos en la vida de alguien. En lugar de culparse a sí mismos, comenzaron a buscar maneras de apoyar a otras personas que luchaban con la salud mental. Querían asegurarse de que nadie más tuviera que sentirse tan solo y desesperado como se suponía que se había sentido Josep. De esta manera, incluso en su muerte, Josep inspiró a otros a tomar medidas para prevenir el suicidio y mejorar la salud mental.
En lugar de continuar por ese camino, puede ser difícil, pero hablar con alguien puede hacer una gran diferencia. Después del funeral de Josep, su familia y amigos comenzaron a hablar más abiertamente sobre la salud mental y comenzaron a hacer planes para establecer un programa de ayuda en su comunidad. A pesar de que la tragedia que vivieron fue devastadora, su historia inspiró a los demás a hacer algo para marcar la diferencia. De esta manera, el legado de Josep pudo continuar en forma de ayuda para otros”.
Això pot incloure:
- Promoció de la salut mental: Fomentar l’accés a la informació i recursos per millorar la salut mental i prevenir l’aparició de trastorns mentals.
- Detecció precoç i tractament: Capacitar els professionals de la salut per detectar i tractar els trastorns mentals, i garantir l’accés a tractaments adequats i efectius.
- Reducció de l’accés a mitjans letals: Implementar mesures per limitar l’accés a mitjans letals com armes de foc i pesticides.
- Promoció d’estils de vida saludables: Fomentar l’activitat física, una alimentació saludable i la reducció del consum d’alcohol i tabac.
- Fortaleixement de l’atenció de crisi: Garantir la disponibilitat de línies d’ajuda telefòniques i serveis d’atenció de crisi per a persones en risc de suïcidi.
- Campanyes de conscienciació: Desenvolupar campanyes de conscienciació i sensibilització en la societat sobre el suïcidi, la seua prevenció i la importància de la salut mental.
Aquestes polítiques i programes han de ser desenvolupats i implementats pel govern en col·laboració amb organitzacions de la societat civil, professionals de la salut i la comunitat en general. És important que la prevenció del suïcidi siga abordada com una prioritat de salut pública.
Els familiars poden exercir un paper rellevant en la detecció primerenca de senyals de suïcidi. Algunes accions que poden prendre inclouen:
- Estar atents a canvis de comportament: Els canvis de comportament poden indicar la presència d’un problema de salut mental o d’un risc de suïcidi. Alguns canvis poden incloure un estat d’ànim depressiu, un augment del consum d’alcohol o drogues, aïllament social, canvis en el patró de son i disminució del rendiment escolar o laboral.
- Parlar obertament sobre el tema: És rellevant abordar el tema del suïcidi de manera oberta i sense prejudicis. Preguntar directament si la persona ha tingut pensaments suïcides i escoltar sense jutjar pot ser de gran ajuda.
- Oferesca suport emocional: És crucial donar suport emocional a la persona, demostrant interès, afecte i preocupació. Escoltar activament i oferir ajuda i recursos per a la cerca de tractament són valuoses.
- Buscar ajuda professional: Si es detecten senyals de risc de suïcidi, és crucial buscar ajuda professional d’un psicòleg o psiquiatre per a l’avaluació i tractament adequat.
És crucial tenir en compte que els familiars no han d’intentar resoldre el problema de manera individual, sinó que han de buscar l’ajuda i el suport necessaris de professionals de la salut mental.
