PER FI. Després de dos anys d’espera, per les situacions viscudes, que no necessiten més presentació, la ciutat de Cullera va eixir, de nou, als carrers per celebrar unes festes majors. Amb més ganes que mai. Va semblar allò un fet que tothom esperava. Les ganes contingudes durant aquest temps van esclatar. La veritat és que, no ho posem en dubte, els veïns i veïnes del poble han participat en massa dels actes preparats. Des de desfilades fins a concerts, processons, disfresses, etc. Altra cosa serà, si més no, si les festes han estat programades per a tot el món, per ala gran majoria de ciutadans o si, pel contrari, han estat preparades per a un públic en general, sense tenir en compte més enllà de les sensibilitats de cadascú. Çò és, enguany, es programés el que es programés l’èxit estava assegurat. Les ganes de festa i els dos anys d’espera no podien reprimir-se perquè la diversitat fos la justa i necessària. On era la poesia? On era el teatre real? Corbacho? Els motorpunk? De veres? Corbacho és al teatre el que Defred’s o Marwan a la poesia, és a dir, un bluf. En fi, no obstant, bé. Altra cosa que no quadra i clapa l’enteniment és allò de contraprogramar. Aquesta corporació és molt de contraprogramar activitats organitzades pels seus propis departaments. Era necessari que la Fúmiga i resta de grups tocaren a la mateixa hora que l’orquestra la Tribu? Més del mateix. En el món cultural cullerenc passa ara i adés. Res nou sobre el mant de la terra.
I ens direu tiquis miquis. Doncs bé, sí. Si tens una acceptable programació no la destrosses duplicant espais i activitats. Més si cal, tot tenint en compte els catxets tan elevats que s’han pagat per certs artistes i les seues produccions. Això sí, vaja, que ara sembla que és novetat allò de separar catxets de produccions. L’artista per un costat i la productora per altre. Lloat sia Déu, alguns portem molts anys en el món de la faràndula i sabem com es fan les coses. Però no entrarem en més profunditats. No paga la pena. Cada vaixell sostinga la seua vela.
Llevat d’aquests punts, per nosaltres millorables, pensem que ha hagut un treball suficient per a entretenir a la gent, que era del que es tractava.
Panem et circenses.
