Per David Vid
Si parle de Mouhamadou Sarr potser molts no sapigueu a qui em referisc. Però si dic Bamba tot el món de Cullera i voltants el coneixeu. Doncs el nostre Bamba és el primer protagonista de la nova secció “En primera persona”.
Aplegat de Senegal fa un grapat d’anys, des del primer dia que va xafar Cullera es va convertir en un més. Gran de cor i de personalitat entranyable, sols veure-li la cara denota que estem davant d’una bona persona. D’una d’aquelles que vols que estiga al teu costat i que amb poques paraules sents que és un amic de sempre, un d’aquells que no passa desapercebut per la vida, i que quan no està el trobes a faltar.
El seu ha estat un camí, segurament, poc fàcil en la vida. Com el de molts altres. Però les seues ganes vitals han fet de Bamba un personatge icònic de la Cullera actual.
El seu és i serà un exemple d’integració completa en la societat cullerenca, i per extensió valenciana, sense renunciar a les seues arrels més estimades i profundes. Per això passa un temps a l’any en el seu Senegal natal per estar amb la seua família més arrimada i comprovar que tot els va bé. Però ací, al nostre poble, ha tret arrel també, i no hi ha dia que no passe per veure la seua altra família, des del Bar Chelo fins l’altra banda de la costa.
En uns moments tan complicats com els que vivim Bamba és un veí més. La seua capacitat d’integració és tal que fins i tot, parla valencià millor que molts de nosaltres. A més fa del seu camí un exemple de lluita i de millora vital. Un camí en què ens podríem veure reflexats molts de nosaltres, aquells que van haver de marxar a altres païssos fa molts anys per guanyar-se la vida, com deien.
La seua cara amable i l’esperit de lluita i constància l’han fet valedor de l’estima de tots els veïns. El podreu veure amunt i avall amb la seua feina al darrere. Sempre vos rebrà amb un somriure, amb un “Xè, primo, com estàs?”. Mai vos enganyarà. Perquè un home valent que va de cara i sense maldat no pot mentir.
Conta una anècdota que aplegaren un bon matí els càmeres i el director d’un programa de la televisió valenciana per fer un documental sobre la Cullera desapareguda (“Ciutats desaparegudes” era el nom del programa). El contacte en Cullera els va dur al Bar Chelo (espai únic i centre de la més variada fauna cullerenca). El director demanava al contacte si hi havia algú a qui pogueren entrevistar. Aquest, sense pensar més, cridà a Bamba per dir-li si volia participar-hi. Aquell que el saluda de primeres i li diu en castellà “buenos días, ¿como estàs?” (un dels tòpics que tots fem. Parlar en castellà a qui ve de fora). El Bamba que se’l veu, el mira amb un somriure beatífic d’orella a orella i li retruca “Jo? millor que tu, on va a parar, xè!”. En aquell moment el director i els càmeres es van quedar entusiasmats amb el nostre protagonista i li van dedicar més de cinc minuts de programa. Tota una fita. I és que Bamba és així. Senzill i directe. Tendre. Sense filtres. Amb un cor enorme que no li cap en eixe cos igual de gran i que s’ha guanyat l’estima de tots.
El seu ha estat i és un exemple clar d’integració social i veïnal.
Bamba, en primera persona. Així, tot d’una.
